UN ANY SENSE JOHAN (2)

El seu accent, la seva entonació y el seu vocabulari van fer sortir un munt d´imitadors des de Manuel Fuentes, Xavi Martin a l´Arus …

El primer video debut de Manel Fuentes a la TV:



Envia un comentari

UN ANY SENSE JOHAN

Esport3 i Catalunya Ràdio recorden la figura
de Johan Cruyff

Divendres farà un any de la mort de Johan Cruyff. Esport3 i Catalunya Ràdio dedicaran diversos espais, demà i divendres, a recordar la figura de l’holandès.

Demà, a les 11.00, Esport3 reemetrà el documental “L’últim partit. 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya”. Amb motiu del 40è aniversari de l’arribada de Johan Cruyff al FC Barcelona –va ser fitxat el 13 d’agost del 1973–, el mateix Johan i un seguit de personatges descriuen la figura d’un home que s’ha convertit en un mite i en una llegenda viva. El documental és el retrat d’un home que sempre ha dit què pensa i que sempre s’ha sentit lliure; en definitiva, un líder nat, un lliurepensador obsessionat per fer feliç la gent i que no podia deixar de “pensar social” –com deia ell mateix– en contraposició a l’individualisme.

A les 12.00, en directe, membres del club i de la família Cruyff anunciaran els actes que es faran per recordar la memòria de l’extècnic blaugrana.

Divendres, els programes “Esport club”, amb Marc Negre i Francesc Sòria, i “El club de la mitjanit”, amb Francesc Garriga, dedicaran els seus espais a la commemoració de la mort de Cruyff, amb diferents reportatges i entrevistes especials.

Catalunya Ràdio

Divendres, Catalunya Ràdio també recordarà l’exjugador i exentrenador blaugrana al llarg de la programació esportiva del dia. El “Catalunya migdia esports” recordarà breument la figura de Johan Cruyff amb extractes del programa especial de l’any passat.

El “Tot costa”, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà, farà una tertúlia especial amb Jose Mari Bakero, exjugador del Dream Team, Albert Perrín, exdirectiu del Barça, i David Torras, periodista i amic de Johan Cruyff.

I el programa “Tot gira”, tant dissabte com diumenge, emetrà 14 xips sobre la figura de Johan Cruyff i sortejarà, entre els oients, quatre llibres biogràfics de l’holandès.



Envia un comentari

EL PAISATGE HUMÀ ( QUIM MASFERRER I EL CAC )

’actor i presentador Quim Masferrer ha afirmat que el secret del programa El foraster és que mostra la autenticitat i la complicitat de la gent. “També hi contribueix l’orgull de la gent de pertànyer a un lloc determinat”, ha assegurat.
Masferrer ha fet aquestes declaracions avui, 17 de juny, en la 29a sessió del Fòrum de la Comunicació, que ha organitzat el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). La jornada, que ha tingut lloc a La Pedrera, ha dut per títol “El paisatge humà de Catalunya”.
Masferrer ha centrat la seva ponència a tractar de respondre la pregunta de quina és la fórmula que fa que El foraster sigui un programa amb èxit d’audiència. “En la meva opinió, el més important és que tot el que s’hi diu és veritat, així com els monòlegs, i la gent pot anar als pobles després i comprovar que tot el que passava era veritat”, ha dit l’actor, que ha reconegut que pateix pel fet que en aquest programa és treballa sense guió, una pràctica inhabitual per a un actor.
Masferrer ha explicat que la fórmula del programa, que ja porta quatre temporades, consisteix a abordar la gent en pobles de menys de mil habitants. “Ho fem de la forma menys invasiva possible i anem sense avisar, perquè així evitem que una persona que sap que sortirà per la televisió passi abans per la perruqueria i porti tota la seva família”, ha dit.
Per Masferrer, una de les claus del programa és l’orgull de la gent de pertànyer a una comunitat. “Hi ha un sentiment de nosaltres, que en els pobles petits és nota més. Hi ha un orgull de ser d’un lloc determinat que el notes i que, més enllà de protagonismes, fa que la gent faci pinya, perquè volen sortir bé davant de tot Catalunya”.
Masferrer ha revelat que reben nombroses peticions de pobles petits que volen ser elegits pel programa, la qual cosa desmenteix, al seu parer, les acusacions que els fan de burlar-se de la gent de poble. “Jo he visitat llocs que no sabia que existien. El programa és així, mostra que el nostre país té una diversitat enorme, no només paisatgística, sinó sobretot dialectal. Això és molt enriquidor”.
L’actor ha comentat que el programa especial sobre Madrid, emès ahir, va aconseguir una audiència del 23,1%, la qual cosa vol dir 677.000 espectadors. “El programa d’ahir s’escapava una mica de l’essència de mostrar pobles petits, però va demostrar que els catalans de Madrid, que en són 20.000, també tenen un sentiment de pertinença, encara que no es coneguin entre si”, ha assenyalat.
Consultat en el col·loqui sobre la possibilitat d’estendre el radi d’acció del programa al conjunt d’Espanya, ha respost: “Crec que un El foraster per a tota Espanya seria extraordinari, però tinc els meus dubtes que jo sigui la persona adequada per conduir-lo. Encara que només sigui per les catalanades que faria”.
El ponent ha estat presentat pel president del CAC, Roger Loppacher, que ha explicat que el repte dels mitjans catalans és tenir la capacitat de produir i emetre continguts audiovisuals propis, singulars, innovadors i atractius, continguts que siguin capaços de diferenciar-se de la resta i d’aconseguir captar l’atenció de grans audiències. “Crec que el programa El foraster ho ha aconseguit”, ha dit Loppacher, que ha afegit que “ho ha fet mostrant la identitat del poble i com n’és de genuïna la seva gent, dos elements difícils de trobar en la programació televisiva d’avui dia”.
“La filòsofa i sociòloga hongaresa Agnes Heller deia que la vida quotidiana és el ferment secret de la història. I crec que en certa manera, és el que també fa El foraster: mostrar-nos la proximitat, la realitat més immediata de les persones, la seva quotidianitat, la seva autenticitat”, ha assenyalat.



Envia un comentari

Demà, “El matí de Catalunya Ràdio” farà en directe des de Terrassa un “Especial Lluís Llach” per commemorar els 50 anys del primer recital del cantautor

Demà, 21 de març, a les nou, “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Mònica Terribas, farà tertúlia amb Francesc de Dalmases, director de les revistes “Catalan International View” i “ONGC”, de solidaritat, cooperació i relacions internacionals; Montse Castellà, cantautora i portaveu de la plataforma Trens Dignes de les Terres de l’Ebre; Joan Manel Tresserras, exconseller i professor de Ciències de la Comunicació de la UAB, i Salvador Cot, director del diari digital “El Món”.

Després, Mònica Terribas farà una entrevista a Lluís Llach, on hi participaran Laura Almerich, guitarrista que durant molts anys el va acompanyar en els escenaris, i Núria Batalla, mànager del músic des dels inicis fins a principis dels anys 90.

Durant tot el programa hi haurà sis actuacions musicals i s’escoltaran temes del repertori del músic de Verges.

Hi participaran també veïns dels pobles on ha viscut Llach i amics que ha conreat durant tota la seva carrera.

El Centre Cultural El Social té els seu orígens en l’Associació Centre Cultural El Social i es remunta a l’any 1878 en què va ser fundat amb el nom de “Joventut Catòlica”. Aquesta entitat té la medalla de la Ciutat i el Diploma de Serveis Distingits de la Diputació de Barcelona.

“El matí de Catalunya Ràdio” es fa cada dia, de dilluns a divendres, des de les sis del matí fins a la una del migdia.

Envia un comentari

FORUM DE LA COMUNICACIÓ ( JORDI BASTÉ )

El director d’El món a RAC1, Jordi Basté, ha afirmat que l’èxit de la ràdio no seria possible sense l’acompanyament d’internet, però ha subratllat que la credibilitat l’aporta la ràdio. “La credibilitat encara la té la ràdio, no internet”, ha dit.
Basté ha fet aquestes declaracions en la 26a sessió del Fòrum de la Comunicació, que organitza el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. La jornada, que ha tingut lloc a La Pedrera, ha dut per títol “La ràdio, avui”.
Basté ha explicat que la ràdio és el mitjà que millor s’ha adaptat a la irrupció d’internet. “Als professionals de la ràdio, internet ens acompanya, però hi ha riscos, ja que la xarxa fa augmentar el nostre ego i es produeix un efecte òptic que es trampós”, ha dit el periodista, que ha afegit: “El que passa ara amb Twitter no és massa diferent al que passava abans en la ràdio tradicional, quan hi havia una sèrie de senyores grans que trucaven a l’emissora per dir-hi la seva”.
En opinió de Basté, arran de la xarxa, l’ecosistema comunicatiu ha canviat tant en els darrers cinc anys com en els anteriors cinc-cents. El periodista ha afegit que ell, personalment, té una obsessió malaltissa per refundar la informació. “Per mi, el més important és el més recent”, ha dit.
Basté també ha criticat les ingerències polítiques en la ràdio pública, tant a Catalunya com a Espanya. “És lamentable el repartiment de càrrecs que Convergència i Esquerra han fet en la CCMA”, ha assenyalat, i ha afegit que el que cal és permetre fer equips i que el director o directora d’un mitjà pugui elegir els professionals que vulgui i no qui toqui.
Consultat en el col·loqui sobre si tenia queixes pel fet que la ràdio pública disposi de més mitjans que la privada, Basté ha dit que ell sempre defensarà la ràdio pública, però que critica les intromissions polítiques. “Jo puc queixar-me, perquè jo hi era, del tema de la Corporació i de com van trinxar la ràdio. En l’època del tripartit això no va anar bé i el cert és que quan una cosa la baixes costa molt fer-la pujar”.
Preguntat per si el rellevant eren les marques, i més concretament el segell personal dels periodistes, ha dit que qui fa la marca és la gran marca, en referència a l’emissora. “Han marxat grans popes de la ràdio i no ha passat res perquè en vénen d’altres”, ha dit.
El ponent ha estat presentat pel president del CAC, Roger Loppacher, que ha reivindicat el paper important que té la ràdio i ha recordat que el Consell ha fet dues jornades sobre el tema, en concret, una sobre la ràdio en català i una altra sobre la ràdio digital.
El president del CAC ha destacat la bona salut i el grau elevat de penetració que manté la ràdio i ha posat l’accent en la recuperació de la inversió publicitària, després d’uns anys especialment difícils. “L’any 2015 ha acabat amb una inversió en el sector de la ràdio de 48,4 milions d’euros, un 9,8% més que l’any anterior”.
Loppacher ha afegit que on es fa més palesa aquesta bona salut de la ràdio en relació amb el sistema nacional de comunicació és observant la llengua de consum: “El 71,3% dels oients de ràdio l’escolten en català, una xifra que respon, al meu parer, a la qualitat de l’oferta en aquesta llengua. Perquè quan es disposa d’una bona oferta de continguts en la llengua pròpia, això es tradueix en bons resultats”.
“Necessitaríem, doncs, com a sistema, procurar estendre aquest èxit de la ràdio a la televisió”, ha assenyalat el president del CAC.

Envia un comentari

NOU DIRECTOR DE TV3

” S’ha abusat de tertúlies, d’informació política, de reportatges contínuament. Han de tenir un percentatge necessari, i s’han de fer molt ben fets, però hem d’entretenir. Aquest és un àmbit en el qual jo vull treballar més, perquè crec que s’ha de fer més i s’ha d’intentar fer millor amb els pocs recursos que tenim”. Aquesta és la idea amb què el nou director de TV3, Vicent Sanchis, arriba al càrrec, segons ha explicat en una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ aquest dimecres, 48 hores després del seu nomenament.
Sanchis s’ha referit, per exemple, a la possibilitat que la televisió pública pugui comprar “sèries o pel·lícules de fora” o que pugui obtenir més drets esportius, però ha recordat que aquests continguts “costen molts diners”. “Cal més entreteniment, però el de qualitat no el podem pagar”, ha lamentat. En referència a l’oferta actual ha assenyalat que “s’ha de conservar, però també s’ha de renovar”, perquè “en alguns espais hi ha símptomes de cansament”.
En una altra entrevista a ‘Els matins’ de TV3, el director de la cadena ha insistit que “l’entreteniment falla”, i ha indicat que la seva “prioritat” és que la televisió pública sigui “més àgil” i ” capaç de competir amb les televisions privades, que tenen moltíssima més facilitat a l’hora de treballar, i més recursos, també”.
D’altra banda, Sanchis ha fet referència a la situació del 33. ” No m’acaba d’agradar. Vull saber amb què compta aquest canal realment per convertir-lo en un artefacte que funcioni una mica millor, que sigui una mica més coherent”, ha explicat. I en referència al Super3 ha lamentat que les sèries que a ell li agradaria veure “si fos petit” no formen part de la seva oferta, “perquè són cares”.
Segons ha explicat a TV3, Sanchis va rebre la proposta per fer-se càrrec de la cadena dissabte, i dilluns ja va ser nomenat. “L’anterior director va parlar amb el consell de govern i van arribar a aquest acord. Va ser a instàncies del director”, ha afirmat, en referència als motius del relleu. Preguntat per Mònica Terribas sobre si el cas Palau “hi havia tingut alguna cosa a veure”, ha assegurat: “Si m’ho haguessin explicat així, no ho hauria acceptat”.
Davant les crítiques rebudes per part de partits i treballadors de la cadena, el nou director ha defensat el sistema d’elecció dels càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i ha assegurat que “de cap manera” la seva arribada respon a una voluntat del Govern de tenir “més influència” a TV3. “Sempre que he treballat he tingut criteri propi i sentit professional. Sempre. També tinc la meva ideologia, que moltes vegades he de sacrificar en benefici d’aquesta professionalitat i d’aquest servei públic pel qual ara estaré treballant”, ha subratllat.
Sanchis ha respost també a la federació de productors Proa que en un comunicat ha recordat el manifest que va presentar al gener per reclamar que TV3 disposés de més recursos per poder fer de “motor del sector”. El director s’ha mostrat partidari d’incrementar el pressupost per a produccions externes, però ha advertit que “els diners han de sortir d’algun lloc”. En aquest sentit, Sanchis ha assegurat que si arriba a la conclusió que els 19 milions d’euros que el seu antecessor, Jaume Peral, demanava a la Generalitat per poder millorar la graella són necessaris, mantindrà la petició. Tot i així, ja va anticipar que difícilment el Govern hi accedirà: “Si TV3 augmenta el pressupost, això s’ha de reduir d’altres partides. Si demano diners, em preguntaran a mi d’on ho han de treure”, ha assenyalat.
Proa demana celeritat al nou director perquè, assegura, hi ha una trentena de projectes que esperen el vistiplau de la comissió de coproduccions de TV3 per tirar endavant. Segons l’entitat, si el suport econòmic de la cadena no es concreta “aviat”, aquests projectes ja no seran a temps de demanar subvencions a l’ICEC i l’ICAA, la qual cosa aturaria “de manera irreversible” aquestes produccions.

Envia un comentari

IÑAKI GABILONDO AL CAC

Iñaki Gabilondo va defensar ahir l’existència d’ organismes de regulació dels mitjans audiovisuals, durant la seva participació en el Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El periodista va afirmar que, tot i que per norma general recela de les intromissions, la incapacitat d’alguns mitjans i professionals per establir limitacions l’ha dut a creure en la conveniència d’aquests ens. “Com a concepte, no em desagrada que existeixin organismes de regulació”, va afirmar en una intervenció en la qual també va reclamar un periodisme compromès amb una societat cada cop més complexa.
En la seva opinió, l’allau d’informació que reben els ciutadans fa més necessària que mai la figura del periodista que “assenyali on som”. En aquest sentit, va voler remarcar que, “si la gent no coneix la realitat, el resultat és que puja Donald Trump, a cavall d’aquesta realitat plena de bengales, perquè les idees simples tenen més facilitat per implantar-se”. Tot i la crisi que experimenta la professió, el periodista va acabar amb un missatge de confiança i esperança pel que fa al seu futur.

Envia un comentari

À punt

El Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha acordat per unanimitat el nom de la nova televisió i ràdio públiques que s’anomenarà À. i es llegirà “À punt “. Així, els diferents mitjans públics s’anomenaran À.tv o À.ràdio. L’ À amb accent funcionarà com a símbol d’identitat pròpia en totes les finestres de la corporació.
Segons han explicat des del Consell Rector els motius pels quals han escollit aquest nom han sigut que la lletra a està inclosa en el nom de les tres províncies que integren el País Valencia i que és la primera de l’abecedari.
Així mateix, també han influït en aquesta tria que “la primera lletra de l’abecedari significa començar des de zero i inaugurar alguna cosa nova”. Finalment, també s’ha valorat que l’accent obert, la à tónica en català, “és un tret característic del valencià”.
L’empresa guanyadora del concurs ha estat Aftershare, que encapçala el publicista Risto Mejide, i que a canvi rebrà 5.000 euros. En total, les propostes rebudes haurien arribat fins a les 82.
A la reunió del Consell Rector també s’han triat les tres empreses encarregades de desenvolupar la proposta d’imatge gràfica, que són: Estudio Menta, Dídac Ballester i Aftershare.
De la mateixa forma, s’ha designat formalment Empar Marco com a nova directora general de la corporació.

Envia un comentari

RADIO CLUB 25

Des del 6 de març es pot escoltar Radio Club 25 a internet.

Amb programació específica amb locutors i solament des de :
www.club25radio.com

Ràdio Club 25 fou una cadena de ràdio musical d’Espanya. Tenia la seva seu a Terrassa, on emetia per tota la província de Barcelona. Va emetre des de 1979 fins al 2007 quan les seves freqüències van passar a Kiss FM.

La història de Ràdio Club 25 està lligada a la Ràdio de Terrassa (EAJ 25), emissora en ona mitjana creada al 1933 per Ràdio Club Terrassa, la tercera ràdio en emetre a Catalunya i la primera en fer-ho fora e la ciutat de Barcelona.

L´any 1962 Ràdio Club Terrassa va tenir una concessió per emetre a la Freqüència Modulada. I així les emissions de Terrassa Ràdio FM es van iniciar el 17 de febrer d´aquell any , inicialment re-emetent la mateixa programació que l´OM.
Una reformulació d´aquesta emissora amb una programació exclusivament musical. Així va néixer Ràdio Club 25, el seu nom feia referència a la seva emissora mare, Ràdio Club Terrassa, i l’indicatiu EAJ 25.
Les Emissions de Ràdio Club 25 com a tal es van iniciar l’1 d’octubre de 1979

El 1983 els estudis que compartia amb Ràdio Terrassa, al carrer de Sant Pere es van traslladar al carrer de Guttenberg, núm 3-13, de Terrassa.

Durant la dècada dels vuitanta, al costat de l’emissora d’ona mitjana Ràdio Terrassa, Ràdio Club 25 va formar part de Cadena Catalana, una cadena amb presència a tot Catalunya i que a la vegada pertanyia a la Cadena Rato. Al setembre de 1991 passa a formar part de la Cadena Minuto.
Aquest acord va durar un parell d´anys i Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, tot i que emetia espais de Ràdio Minut: El Despertador matinal Arús con Leche i els butlletins informativos.

A mitjan dels anys 2000 i gràcies al denominat Pla Pilot de la Generalitat de Catalunya, va obtenir dues freqüències de FM per emetre en proves, de manera temporal indefinida a Sitges i a Calonge (província de Girona). Aquestes dues freqüències van funcionar com pals repetidors de la programació que es feia a Terrassa.

Després de diversos Intents fallits d’introduir-se al mercat català, el 28 de desembre de 2006 el empresari radiofònic Blas Herrero, propietari del Grup Ràdio Blanca, va adquirir el 76% de Ràdio Club Terrassa. Mig Any DESPRÉS, el 11 juliol 2007 van cessar les emissions de Ràdio Club 25, posant fi a 28 anys d’història. L’endemà, les tres freqüències (95,5 a Terrassa / Barcelona, 95.6 90.6 Calonge i Sitges) van passar a emetre la programació de la radio fórmula Kiss FM, una de les cadenes propietat de Blas Herrero. 

Envia un comentari

REMONTADA ( 2 ) BARÇA PSG

Més audios d´aquesta remontada històrica.

Envia un comentari