MANEL FUENTES TORNA A LA RÀDIO

Manel Fuentes presentarà, a partir de la pròxima temporada, ‘Atrévete’, el magazín despertador de Cadena Dial, que s’emet cada dia de 06.00 a 11.00 h. El presentador català substituirà Jaime Cantizano, que presentava el programa des del 2013 i que ara iniciarà “una nova etapa professional”, segons l’emissora de Prisa. De fet, el seu nom és un dels que sona amb més força per fer-se càrrec de la nova temporada d’’Operación Triunfo’, que Televisió Espanyola té previst estrenar a la tardor.
“Soc feliç de tornar a la ràdio i sento la responsabilitat de treure del llit cada matí amb un somriure gairebé un milió i mig de persones”, ha dit Fuentes en declaracions a la mateixa Cadena Dial. Segons l’última onada de l’EGM, feta pública a l’abril, ‘Atrévete’ és el segon ‘morning show’ més escoltat de les emissores musicals espanyoles, amb 1.427.000 seguidors, només per darrere d’’¡Anda ya!’, que presenten Dani Moreno i Cristina Boscá a Los 40, també del grup Prisa.
Fuentes, que combinarà aquesta nova feina amb la presentació de ‘Tu cara me suena’ a Antena 3, torna a la ràdio 4 anys després d’ haver deixat ‘El matí de Catalunya Ràdio’.



Envia un comentari

Diversitat a los 40

Les emissores de ràdio busquen continuament ampliar la seva audiencia a través d´altres vies que no són els tradicionals aquí es on entra en joc internet i la possibilitat que ens ofereix de segmentar continguts.
Els 40 ha llençat quatre noves emissores a internet per intentar atreure a públics molt concrets : Los 40 Runners, Los 40 Working, Los 40 Latin i Los 40 Nº1. Totes es poden escoltar a través de la APP dels 40 i están disponibles als 12 països on Prisa Ràdio té presencia.
Los 40 Runners, Los 40 Working, Los 40 Latin i Los 40 Nº1 no serán únicament llistes de reproducció musicals, també intentaran apropar-se al concepte ampli d´emissora de ràdio.
Los 40 Runners focalitzarà als amants de l´esport , 40 Working entre els treballadors , 40 Latin entre els seguidors de la música llatina i 40 Nº1 entre els fans de cançons que han estat èxit.



Envia un comentari

Carles Capdevila ( in memoriam )

Va lligar el periodisme amb la vida i ho va fer dedicant-hi fins a l’última de les seves energies. Carles Capdevila va morir ahir, als 51 anys, després d’una dura lluita contra el càncer, en una batalla que va lliurar a cara descoberta, fent pública la seva malaltia. Era així fidel al seu propòsit de desplaçar el periodisme de la rígida cotilla política i acostar-lo a les qüestions que afecten de manera més profunda les persones. Qui va ser director de l’ARA cinc anys –des de la seva fundació, el novembre del 2010, al costat d’un equip editorial format per Albert Om, Toni Soler, Antoni Bassas i Xavier Bosch– va decidir que el seu últim focus periodístic (i Capdevila era un periodista de gran tenacitat) el dedicaria a il·luminar els herois anònims, com infermeres, metges i cuidadors, que treballen per alleujar el sofriment de la gent que pateix.

Nascut als Hostalets de Balenyà el 13 d’agost del 1965, va tocar micròfon per primer cop a Ràdio Pista, encara adolescent: són temps en què les ràdios municipals fan escola i allà se li desperta la fam de periodisme. Es llicencia en filosofia i lletres i fa els primers passos com a professional a la secció de Societat del diari ‘Avui’. Es converteix aviat en el cap d’aquesta àrea, que revoluciona amb els plantejaments imaginatius dels seus reportatges. És en aquella redacció on coneix qui serà la seva dona, i mare dels seus quatre fills, la també periodista Eva Piquer.

L’agilitat és la seva divisa. N’és un exemple l’aventura menor –pel que fa a durada– però major –pel que fa a la transcendència– del ‘Diari de la Pau’. Amb un grup de periodistes, va editar aquest rotatiu l’any 1991, mentre va durar la Guerra del Golf, com a manera per protestar per com la gran premsa silenciava les crítiques al conflicte. Va ser una idea pensada i executada en una setmana. Una bogeria, en definitiva, però que es va convertir en èxit gràcies al seu olfacte i sentit de l’oportunitat. Capdevila recordaria sovint als seus companys de professió que els periodistes escrivim per ser llegits, així que la comercialitat no és ‘per se’ cap deshonor, al contrari.

Capdevila i Piquer marxen a Nova York entre el 1992 i el 1994, en una aventura que té molt de viatge iniciàtic i eixamplament d’horitzons. Des d’un petit pis de Manhattan elaboren mil i una històries sobre el que es cou a la capital cultural d’Amèrica. Ella, enviant cròniques a l’’Avui’. Ell, escrivint per a revistes i mitjans esportius, mentre redacta també el llibre ‘Nova York a la catalana’, en el qual recopila tot de vincles de la ciutat amb el seu país al llarg dels últims cent cinquanta anys.

De Nova York a Barcelona
De tornada a Barcelona, esmola una altra de les eines de la seva maleta periodística: l’humor. Ho farà amb un espai satíric a Catalunya Ràdio: l’’Alguna pregunta més?’, que nodreix d’humor el magazín matinal presentat per Antoni Bassas, amb qui forjarà una profunda complicitat professional i també una gran amistat. Aquell microespai aporta una música nova a la ràdio en català: la del muntatge frenètic de talls que recullen pífies de tots colors. En el fons, es tracta de nou de despullar l’emperador. I de fer veure com, per molt formals que siguin els poderosos, hi ha sempre una escletxa que els mostra menys regis del que ells voldrien. L’’APM?’ desmitifica amb tècniques de guinyol i, pel camí, deixa dotzenes i dotzenes de frases memorables.

Mentrestant, el Capdevila més costumista s’expressa en forma de columnes d’opinió, a l’’Avui’ i ‘El Periódico’, i també a ‘El 9 Nou’ de Vic, on col·labora des del 1995 i fins al 2010. Els seus articles tenen sempre una moral –deutora de la seva formació humanística–, però parteixen de la petita anècdota o de la frase caçada al vol que diu més del que semblava que pretenia en principi.

Pencaire de mena –orgullós fill de fuster i amb una ètica del treball de pedra picada–, compagina ràdio i televisió. Sigui com a subdirector del programa ‘Malalts de tele’ o com a artífex de la versió televisiva de l’’APM?’, sigui com a director i conductor dels espais ‘Qui els va parir!’ (a TV3) i ‘Eduqueu les criatures’ (a Catalunya Ràdio): de nou emergeix la voluntat de posar les eines periodístiques al servei d’una activitat quotidiana però essencial, com és educar les noves generacions. Es converteix en un referent en aquest camp i mai tindrà un no per acudir a xerrades i conferències a les quals el conviden per tot Catalunya.

La bogeria de l’ARA
Fins que, l’any 2010, arriba una altra bogeria, tal com ell la qualificaria sovint: l’ARA. Som en un any de màxim desconcert per als mitjans en general i per als diaris de paper en particular. La crisi ha destruït bona part dels ingressos de la publicitat i les vendes al quiosc cauen trimestre rere trimestre, mentre el públic migra cap a plataformes digitals que han malacostumat els lectors a no pagar pels continguts. A Catalunya, això coincideix amb uns temps en què s’imposa la sensació que el sistema autonomista està exhaurit i, per tant, cal començar a treballar per un nou país. En aquest context, els impulsors de l’ARA pensen en Capdevila perquè lideri el projecte i en sigui el primer director. Durant nou mesos pareix aquesta altra criatura i n’afina el model. Cal ser radicals, sense deixar de ser un diari. Cal escoltar realment la gent. Cal ser àgils. I cal ser optimistes. Perquè es tracta d’explicar el món, el país i el periodisme que ve, però no val la pena fer-ho des del cinisme –un dels trets que més el neguitegen– o la crispació.

El 23 d’agost del 2015 els treballadors d’aquest diari reben un correu electrònic que fa recórrer l’electricitat per tota la redacció: Capdevila explica que li han detectat un càncer colorectal, detalla el tractament que li han assignat i es referma en la voluntat de seguir comandant la redacció, i publicant articles, tot i que ara hagi de dividir l’atenció amb aquest nou front, per a la qual cosa demana complicitat a l’equip. En el més pur estil seu, l’assumpte del missatge és “La meva nova vida”.

Pocs dies després, el 30 d’agost, comparteix la notícia amb els seus lectors, en un article titulat “Fa de mal dir que tens càncer”. Allà, hi diu: “Com que per a mi fer vida bastant normal és compartir ara i aquí les meves inquietuds, il·lusions, pors i alegries, trobo que us ho he de dir així d’entrada, el dia que torno [a publicar columnes després de l’aturada estival]. Ja està, queda dit. […] El càncer m’acompanya, i és lògic que a les meves dèries habituals, que ja coneixeu i que inspiren aquests articles, ara s’hi afegeixi la dèria per sobreviure”. Parlarà ocasionalment als articles de la seva malaltia –sempre en clau d’aprenentatge i d’esperança– després de reflexionar que pot ser útil per a altres persones que la pateixen, si la veuen normalitzada en boca d’una figura pública que s’hi adreça en primera persona i sense complexos.

Després d’unes setmanes de feina intensa i emotiva, Capdevila cita els treballadors de l’ARA: és el 24 de novembre, el dia abans que l’ingressin per extirpar el tumor. “Us vull anunciar que el consell d’administració em va fer una oferta generosa per deixar la direcció de l’ARA i ocupar una nova posició més adequada a la meva situació, i la vaig acceptar, agraït”, explica. “L’ARA ha sigut el projecte de la meva vida i ara el meu projecte és la meva vida”. De nou, la vida. El periodista accepta el càrrec de director fundador i segueix publicant el seu article diari, a banda d’entrevistes a pensadors i educadors de primer ordre.

El discurs més emotiu
El discurs de comiat es converteix ràpidament en viral pel que conté de crítica al poder. “Tots els directors tenim finals bruscos. Si no se’t carrega un càncer se’t carrega un amo, o un govern, o un banc, o una combinació d’algunes d’aquestes coses”. Reivindica la ingenuïtat en l’ofici i, amb la ironia habitual, dedica un dels agraïments: “A tots els que van intentar que l’ARA no sortís o que no ens en sortíssim. Persones amb noms i cognoms que van fer de tot. Alguns ara ho han oblidat i m’abracen i em diuen que ells ja ho sabien, que aniria bé. Jo no oblido el que feien. No ho oblido perquè els ho agraeixo. Confesso que he estat moltes vegades a punt de deixar la direcció, per esgotament, en moments difícils. Però a la nit pensava en l’alegria que tindrien i decidia continuar”. Algunes de les seves columnes més punyents –lliure ja de l’arnès inherent al càrrec– apareixeran just després d’aquest comiat.

Els mesos següents són de descompressió, després d’haver estat cada dia des de les set del matí i fins a la mitjanit embolicat amb el diari. El seu monòleg ‘Educar amb humor’ es converteix en un fenomen viral i s’embarca en una gira per Catalunya i Espanya, on omple teatres amb les seves reflexions humorístiques, fruit d’anys de reflexionar sobre l’art –o tal volta ofici– de fer pujar les criatures. Són uns temps en els quals s’acumulen també els premis. Entre els més importants, el Marta Mata d’educació, el Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat.

Manté, mentrestant, la gimnàstica de l’article diari, que el lliga al món. I, tot i la convalescència intermitent a què l’obliga el tractament amb quimioteràpia, segueix involucrant-se en projectes. Prepara un recull de les seves entrevistes relacionades amb l’educació per a l’editorial Arcàdia. També una selecció dels seus articles més significatius, entre els més de 3.000 que ha publicat. I segueix entrevistant pensadors de primer nivell, fidel a la seva voluntat d’acostar el periodisme a la filosofia, és a dir, al coneixement.

Sempre en positiu
Tanca el 2016, un any difícil, reflexionant de nou en positiu: fa la llista de setze coses que, tot i trobar-se enmig d’unes circumstàncies tremendes, ha pogut aprendre: “Acceptar les limitacions té un punt dolorós i un altre d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres”.

Una recaiguda en la seva malaltia, a principis d’any, l’obliga a deixar l’article diari. Però se’n refà i recupera la ploma –amable i incisiva alhora–, tot i que limitant-se als caps de setmana. L’esperança rebrota amb la primavera i viu un Sant Jordi excepcional: finalment ha aparegut el seu llibre d’articles, titulat ‘La vida que aprenc’, que es converteix en el llibre més venut de la diada literària en la categoria de no-ficció.

Són setmanes d’activitat intensa. Tot i la duresa del tractament al qual se sotmet, li queda força per portar el seu monòleg ‘Viure amb humor’ al teatre l’Atlàntida de Vic, aquest passat 23 de maig, i és un èxit aclaparador. Setmanes enrere, l’auditori AXA esgota les 600 entrades disponibles per a la presentació de ‘La vida que aprenc’, que també amenitza amb el seu monòleg. Les persones que organitzen l’acte li pregunten si vol que es limiti la signatura de firmes a uns minuts després de la presentació, per no abusar de la seva resistència física. Diu que de cap de les maneres, i signa exemplars tant abans com després de l’acte. S’alimenta de la proximitat dels lectors i escolta, escolta molt, seguint un dels seus últims propòsits periodístics.

Aquesta última setmana, el periodista havia necessitat un nou ingrés hospitalari. Després d’uns dies, la malaltia finalment s’imposa i, ahir a la nit, transcendeix que Carles Capdevila ha mort.

La notícia de la seva desaparició deixa un buit intolerable en l’ànim d’aquesta redacció, que ha hagut d’acomiadar –també injustament i abans d’hora– els companys Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella. Amb la mort de Capdevila, el periodisme català es queda sense una de les persones que més han contribuït a renovar-lo. I el país queda orfe d’una de les seves veus més estimades.

Font : Diari ARA



Envia un comentari

Gemma Nierga deixa la Ser

Gemma Nierga deixarà de presentar ‘Hoy por hoy’, el magazín matinal de la Cadena SER, líder de la ràdio espanyola, segons ha pogut saber l’ARA en exclusiva. L’emissora ha decidit prescindir dels seus serveis i li ha comunicat que no li renovarà el contracte, que venç aquest mes de juliol. Nierga portava més de 30 anys a la ràdio del grup Prisa, on havia presentat programes icònics com ‘Hablar por hablar’ o ‘La ventana’.
A l’última onada de l’EGM, el programa –que copresenta amb Pepa Bueno– va marcar 2.848.000 seguidors, la qual cosa va suposar un descens lleu respecte als 3.272.000 d’un any enrere. A Catalunya, escolten el programa 217.000 persones. En tot cas, la franja que encapçala Nierga s’ha mantingut en uns nivells d’audiència estables. Amb la seva destitució queda enlaire l’equip que l’acompanya, en espera que la SER decideixi qui la substitueix i si aquesta persona compta o no amb aquests redactors.
Fonts coneixedores de l’operació emmarquen la seva marxa forçada al procés de debilitament que s’està aplicant a Ràdio Barcelona i els seus professionals en relació a la central de Madrid. En aquest sentit, el president del grup Prisa, Juan Luis Cebrián, va anunciar en un esmorzar del CAC que volia potenciar una ràdio íntegrament en català, cosa que no s’ha arribat a materialitzar. D’altra banda, diversos periodistes que han abandonat la casa de manera natural, després no han estat substituïts.
Nascuda a Girona el 1965, Nierga ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional a la Cadena SER. Formada a Ràdio Vilassar i Televisió de Calella, es va incorporar a Ràdio Barcelona el 1987 com a reportera d’un programa matinal. El 1989 va passar a ocupar la franja de la matinada amb ‘ Hablar por hablar’ , un espai radiofònic creat per ella mateixa que li va valer el seu primer premi Ondas. El va rebre el 1997, el mateix any en què deixava el programa per iniciar una nova etapa a la cadena.
Nierga es va incorporar a la franja de tardes a través de ‘La ventana’, el magazín que, fins llavors, havia presentat Xavier Sardà. Hi va arribar per substituir-lo i s’hi va quedar 15 anys, temps en què va exercir de directora i presentadora. Durant aquest temps va rebre dos premis Ondas més: el primer va ser un reconeixement internacional a la tertúlia protagonitzada per nens -una de les seccions emblemàtiques del programa- i el segon per la seva trajectòria.
El 2012 va haver-hi un intercanvi de posicions dins de la cadena: Nierga va aterrar a ‘Hoy por hoy’, mentre que Carles Francino, que presentava el programa fins a aquell moment, va fer el salt a l’horari de tarda a ‘La ventana’. Des de llavors, Nierga ha copresentat l’espai juntament amb Pepa Bueno, fins a aquesta temporada, quan la SER ha decidit no comptar més amb una de les figures més veteranes de l’emissora.
N ierga ha compaginat la seva feina a la ràdio amb diverses incursions en l’àmbit televisiu. Va debutar a TV3 amb el concurs ‘Dit i fit’, on va treballar des del 1987 fins el 1989. Posteriorment va estar involucrada en altres projectes de la televisió pública com ‘Tres senyores i un senyor’, ‘Pares i fills’ i ‘Tothom per tothom’. Recentment va tornar a la cadena per participar en un capítol de ‘Fora de sèrie’, el programa en què periodistes anteriorment vinculats a TV3 entrevisten el personatge que ells escullen. En el seu cas va ser Miquel Roca.

Envia un comentari

Premis per a la diversitat

La novena edició dels Premis per a la Diversitat a l´ Audiovisual que concedeix la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA), organisme del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), busca promocionar la representació de la multiculturalitat i de la diversitat en els mitjans audiovisuals de Catalunya. Han galardonat , a la categoría de ràdio el programa “Món possible“, de RNE Ràdio 4.
Dirigit i presentat per Olga Rodríguez, un ‘Món possible’ s’emet els dissabtes a les 16 hores a Ràdio 4. El programa, que es va estrenar el setembre de 2014, dóna veu a col·lectius que pateixen la crisi i a les organitzacions que treballen a favor de la justícia social i la solidaritat, perquè “un altre món és possible”.

Envia un comentari

MARIO GARGALLO ( IN MEMORIAM )

Mario Gargallo Solanas, ens ha deixat el 24 de maig de 2017. Va treballar com a professional a Radio Reloj de Radio España a Barcelona EAJ-15, Cadena Catalana. Entre d´altres va realizar i presentar el programa “Café de las Ramblas”.
A Radio Miramar “Aquí todos”, el programa dedicat a les cases regionals.

També es va dedicar al mon del doblatge com actor i director.

Als finals del 70 va presentar “Los chicos de
Mario”, un programa infantil devant la gran asistencia de nens es feia des del vestíbul de l´emissora.

A l´estiu de 1980, Mario Gargallo va presentar a les nits de Radio Reloj de Radio España a Barcelona el programa musical i de participació telefónica “El giradiscos”.

Un record per a tots que van fer Radio Reloj i Cadena Catalana.

Envia un comentari

PLACIDO DOMINGO demà a Catalunya Música

Demà divendres 19 de maig, a les 19, Catalunya Música transmetrà en directe, des de la Staatsoper de Viena, el concert de celebració del cinquantè aniversari de la primera actuació del tenor Plácido Domingo en aquest coliseu de la capital austríaca.

Serà una gala festiva en què el prestigiós cantant madrileny interpretarà els papers de baríton de tres actes de les òperes “La Traviata”, “Un ballo in maschera” i “Simon Boccanegra” de Giuseppe Verdi, amb l’acompanyament de diversos grans cantants del moment, com Ramón Vargas i Sonya Yoncheva, i el Cor i l’Orquestra de la Staatsoper de Viena, dirigits per Marco Armiliato. A més, també s’interpretarà l’Obertura de l’òpera “Nabucco” del compositor italià.
Els comentaris de la transmissió, que té el suport de l’Obra Social “la Caixa”, els farà Ignasi Pinyol.

Una selecció dels crítics de més prestigi del món reunits per la revista “BBC Music Magazine” l’any 2008, van situar Plácido Domingo en el primer lloc de la llista dels vint millors tenors de la història. La seva veu privilegiada, l’amplitud del seu repertori i la seva imponent presència escènica, fan que el tenor espanyol sigui indiscutiblement, una de les més grans estrelles de la lírica i tot un referent. Domingo va debutar a la Staatsoper de Viena el 19 de maig del 1967 interpretant el paper protagonista de l’òpera “Don Carlo” de Giuseppe Verdi.

Per celebrar el cinquantè aniversari d’aquest debut el cantant madrileny, acompanyat per una selecció de les grans veus de la lírica actual, com els cantants Ramón Vargas, Sonya Yoncheva i Aida Garifullina, entre d’altres, interpretarà els papers de baríton de l’acte segon de “La Traviata”, l’acte tercer d’“Un ballo in maschera”, i l’acte tercer de “Simon Boccanegra”, de Giuseppe Verdi, un dels compositors clau del seu repertori i que li ha donat grans èxits durant la seva carrera.

Va ser l’any 2009 quan Domingo va interpretar per primera vegada el paper protagonista de baríton de “Simon Boccanegra”, a la Royal Opera House de Londres i, des d’aleshores, ha anat incorporant més papers d’aquesta tessitura, de tal manera que actualment són la seva prioritat. Prèviament a la interpretació de Domingo, l’Orquestra de la Staatsoper de Viena dirigida per Marco Armiliato també interpretarà l’obertura de l’òpera “Nabucco” de Giuseppe Verdi, que va ser el primer gran èxit de la seva carrera com a compositor i que encara avui dia és de les seves òperes més famoses.

Envia un comentari

WEMBLEY 25 ANYS A CATALUNYA RADIO

Demà, “El mati de Catalunya Ràdio”, amb Mònica Terribas, farà un especial per recordar els 25 anys de la primera Champions que va guanyar el Barça el 20 de maig de 1992, a Wembley. Faran un muntatge dels millors moments de la narració que es va fer i un recull d’anècdotes i curiositats de la transmissió. Conversaran amb Joaquim Maria Puyal, creador de “ La TdP”, i amb Antoni Bassas i Pilar Calvo, que portaven els micròfons autònoms a la transmissió de Wembley 92. També parlaran amb José Mari Bakero, comissionat dels actes de celebració dels 25 anys de Wembley; amb Txema Corbella, encarregat de material del FC Barcelona, que ara ja està jubilat; i amb Jordi Cotrina, fotògraf que acaba de publicar el llibre “Minut 111”. Pep Guardiola hi intervindrà per telèfon des de Manchester, i faran un recull de la narració del gol de Koeman per part d’alguns polítics i un concurs amb els oients que narrin el gol que va donar la victòria als blaugranes.

“Tot costa”

El programa conduït per Jordi Costa i Sònia Gelmà emet cada dia, dins l’”Espai Wembley”, dues seccions. La primera es diu “Com va ser el teu 20 de maig del 92?”, i són uns xips amb alguns col·laboradors del programa, com Marc Muniesa, Aleix Espargaró, Roger Grimau, Alex Corretja i Víctor Tomàs.

La segona secció es titula “Imatges del partit”. Alguns dels protagonistes expliquen moments concrets d’aquella nit del 20 de maig, com la final des de la graderia, la bogeria de la celebració, quan s’aixeca la Copa… Ho compartiran amb Alexanko, Juan Carlos, Toni Bruins Slot, Guillermo Amor i Carlos Naval.

I divendres 19 faran una tertúlia dedicada a la victòria a Wembley, amb Xavier Torres, Marcos López i Lu Martín.

“Tot gira”

Dissabte, a les 18.00, el programa emetrà l’entrevista que David Clupés i Lluís Canut van fer a Ronald Koeman, a Liverpool, amb motiu dels 25 anys de la final de la Copa d’Europa que va guanyar el Barça davant la Sampdoria, a Wembley.

Es podrà escoltar l’holandès dir coses com “va ser un moment tan feliç… quan veus que la pilota està ben picada, que marques, és inexplicable”; o “no em veig al Barça les pròximes temporades, m’agradaria entrenar, en un futur, el Barça, però ara no m’hi veig”.

Esport3, catradio.cat i l’App de Catalunya Ràdio

Dissabte, a les 20.15, es farà l’emissió per catradio.cat, Esport3 i l’App de Catalunya Ràdio del partit Barça-Sampdoria. És reviurà a la mateixa hora i el mateix dia, però 25 anys després, el partit que va fer entrar el Barça a la història de la Champions. Per primera vegada es veuran les imatges del matx amb la narració sencera de Joaquim Maria Puyal, Antoni Bassas i Pilar Calvo.

Envia un comentari

EGM 1 ONADA 2017 musicals

Flaixbac continua com a l´emissora musical més escoltada a Catalunya amb 386.000 oients segons les dades de la primera onada 2017 de l´EGM.

La segona és per Los 40 amb 325.000 oidors. El tercer lloc està més disputat , de moment el té C-100 amb 279.000 , però la distància amb el competidors no és gaire gran: Rac105 amb 270.000 i Flaix amb 267.000.

Pel que fa al total d´emissores Flaixbac és la tercera emissora de Catalunya just després de RAC1 i Catalunya Ràdio.

Envia un comentari

PERE RIBES , RADIO OLOT PREMI ASSOCIACIO

Els Premis Radio Associació han donat el Premi Integració a Ràdio Olot per les retransmissions de futbol de la Unió Esportiva Olot. Pere, un nen invident d´onze anys comenta partits de futbol a Ràdio Olot.

Per a en Pere Ribes, res és impossible. No hi veu, però fa dos anys que comenta els partits de futbol per la ràdio. Amb només 11 anys forma part de l’equip d’esports de Ràdio Olot. David Planella és el narrador dels partits.
“Per a nosaltres és emocionant i també és una responsabilitat. Perquè ell sempre diu que, jo particularment, sóc els seus ulls. Com podeu imaginar, que em diguin això suposa una dosi extra de motivació, però també de responsabilitat. T’has d’explicar molt detalladament, o amb el màxim de detall que puguis.”
En Pere interpreta la jugada per la intensitat amb què parla el locutor.
“Si t’ho diu amb calma, doncs pots saber que estan al mig del camp, que hi ha un servei a porteria o que hi ha alguna cosa que no passa res. Quan el locutor parla molt depressa, tu saps ‘ai, estan a punt de fer gol’.”
Té el seu propi aparell i, quan vol intervenir, toca el seu company per aportar un comentari a la jugada que descriu en David.
“És capaç de deixar-te anar alguna dada que tu ni te n’havies adonat que hi era.”

En Pere és cec de naixement i es va fer seguidor del Betis perquè es va enamorar del seu himne en escoltar-lo. S’ha impregnat de ràdio des de petit i ha desenvolupat competències que el fan únic per la seva edat, i fa comentaris de gran valor.
“La gent que s’hi veu, si tanca els ulls i escolta atentament un partit de futbol, farà comentaris molt bons. Animo a qui vulgui a fer-ho i se sentirà realment orgullós perquè traurà comentaris boníssims.”
De gran vol ser periodista esportiu. Ara per ara, viu els partits intensament des de la graderia de premsa, com un expert.
Entre els seus referents de periodistes esportius estan : Joan Maria Pou, Eduard de Batlle o
Marc Mundet, de RAC 1, Antonio Romero, de la cadena SER. Y David Planella que li va donar l´oportunitat de ser narrador a Ràdio Olot.

Ràdio Olot fou premiada per partida doble, ja que també va ser premiada a la categoria de millor programa de ràdio local gràcies a les transmissions esportives de les competicions del Club de Patinatge Artístic Olot. Del programa es va destacar la
“brillantor” de transmetre per la ràdio un esport difícil de visualitzar.

Envia un comentari