LA TDP 40 ANYS

Avui fa quatre dècades que Joaquim Maria Puyal va radiar el seu primer partit de futbol en català. La Unión Deportiva Las Palmas visitava l’estadi blaugrana i, des dels micròfons de Ràdio Barcelona, es va poder escoltar la narració del matx (4-0) en una llengua que portava dècades absent en la ràdio i la televisió.
Però calia trobar una manera pròpia d’explicar un partit de futbol en català: no existia un estàndard de llengua per al català dels mitjans de masses. Per tant, la tasca de l’icònic locutor va ser doble: que la gent l’escoltés perquè l’emissió fos atractiva, però també bastir un codi de comunicació. La TdP és una ensalada russa amb tots els ingredients afinats curosament perquè funcioni com un tot.
El que s’acaba recordant més de les transmissions solen ser els esclats d’eufòria que acompanyen els gols (o les parades antològiques). És per això que l’ARA li ha demanat a Puyal que reflexioni per als lectors sobre deu hits significatius de la seva carrera. I que n’expliqui el secret, és a dir, les entranyes des del punt de vista de la producció d’un missatge amb pretensió de massiu. Són aquests deu moments, en ordre cronològic, des dels orígens a Ràdio Barcelona fins ara a Catalunya Ràdio.
1. “Sant Artola Gloriós” o el poder de la metàfora
25 d’abril del 1979. Les rematades de Janssen, Albert, Stevens o Schönberger -les estrelles del Beveren belga- no van poder foradar la porteria de Pello Artola, que amb la seva actuació va portar el Barça a la final de la Recopa. “Em va sortir aquest crit espontani per la bona actuació del porter basc en aquell partit -recorda Puyal-. Per valorar-lo des de la perspectiva actual, cal tenir present la forta presència de la religió en les metàfores i frases fetes del llenguatge popular de l’època”.
2. “Maradona, Maradona, Maradona, Maradona…”
L’equip xipriota d’Apollon va rebre el Barça el 15 de setembre del 1983 per començar a disputar la Recopa de la UEFA. Suposava el primer partit europeu de Diego Armando Maradona amb el Barça. “Quan vaig començar a cantar aquest gol em va semblar que no li estava donant el relleu sonor que mereixia -explica el locutor-. Calia fer alguna cosa per corregir-ho, com ara repetir la frase i anar apujant el to. En l’oralitat no podem rectificar per substitució. La reiteració, amb l’ajut del ritme, és una solució possible i molt interessant”. I sí: el cognom de Maradona -amb entonació creixent- va ser pronunciat vint-i-una vegades consecutives, en una època on el recurs clàssic per subratllar un gol era allargar la o fins a esgargamellar-se.
3. “Urruti, t’estimo!”: el sentiment en el futbol
El porter del Barça va parar un penal a Valladolid que li donava la Lliga al Barça de Terry Venables. “Tenia tantes ganes de cantar una Lliga que aquest crit em va sortir de l’ànima. No era gens convencional, però no hi feia res… Més enllà dels riscos, va connectar del tot amb el sentiment de la culerada aquella tarda”. Era el 24 de març del 1985 i Urruti es consagrava com a icona del barcelonisme.
4. El gol de Koeman que fa del Barça campió d’Europa
El 20 de maig del 1992 és ja indeleble a la memòria dels culers i, sonorament, té el timbre de la veu de Puyal. Un clàssic exemple de com encaixar l’espontaneïtat dins del sistema es pot veure en la narració del gol blaugrana per antonomàsia: el que va marcar Koeman i li va donar la primera Copa d’Europa al Barça. “La narració marca bé les tres parts: pronòstic, descripció i celebració. Vaig tenir sort. Si ho hagués assajat no ho hauria sabut fer gaire millor”.
5. “Pizzi sos macanudo!” i els modismes estrangers
“Pizzi va fer el cinquè gol d’un partit boig i li vaig dedicar una expressió que jo havia escoltat a l’Argentina. Crec que va ser la primera vegada que vam col·locar un modisme de La TdP en el llenguatge global del futbol”, recorda Puyal d’aquell partit jugat el 12 de març del 1997. Amb el gol el Barça signava una remuntada mítica contra l’Atlètic de Madrid en un partit de Copa.
6. “Rivaaaaldo!”: la sonoritat del brasiler
Rivaldo es va deixar la pell en un partit difícil -va estar a punt de suspendre’s per la pluja- contra el sempre dur Atlètic de Bilbao. Era el 9 de gener del 1999 i Puyal va convergir l’admiració de l’afició en un dels dos gols que va marcar: “Aquest crit pretenia associar-se a la sonoritat dels narradors brasilers. En aquella època ja prescindíem, de tant en tant, de la repetició clàssica del crit concret del gol i l’alternàvem amb el nom reiterat del jugador”.
7. “Gauuuuxu! Ja em puc morir!!”
El 19 de novembre del 2005 es jugava un dels clàssics més recordats, en el qual el Barça va fer una exhibició de joc que ha passat a la història. “El crit de «Gauuuxu» podia recordar Charlie Rivel. Aquell vespre, amb el Bernabéu aplaudint el Barça, mentre explicava el que passava sabia que allò que estava veient era irrepetible. És el que vaig voler donar a entendre amb «Ja em puc morir»”.
8. “Encara Messi, encara Messi!”
No va ser un gol especialment rellevant des del punt de vista de la transcendència esportiva, però l’argentí va deixar el món bocabadat amb aquella tirallonga de regatejos. Es tracta, a més, del gol que ha esdevingut més popular de tots els cantats per Puyal: Adidas el va incorporar en una campanya publicitària d’abast mundial i el vídeo a YouTube acumula milions de reproduccions. “Per a mi és una narració especial. No hi ha verbs en la frase. Tot és to i ritme. El crescendo de la seqüència permet que l’oient s’imagini l’eslàlom de l’argentí i recreï mentalment la jugada. Té un punt d’atreviment”. El contrincant d’aquest matx de Copa del Rei, jugat el 18 d’abril del 2007, era el Getafe, que va perdre 5 a 2.
9. “Tatatatà…” (o Eto’o convertit en metralleta)
Remuntada històrica d’una final de Copa a París el 17 de maig del 2006. El Barça perd 0-1, però Eto’o marca al minut 76 (i Belletti clavarà el 2-1 definitiu al 80). “«Tatatà» em va sortir espontàniament per la repetició ràpida de la frase ha marcat Eto’o ( hatatetó, tatatatà ) que recorda el so del fusell metrallador. Ja se sap que el món militar i guerrer farceix de metàfores el llenguatge de l’esport”.
10. …i “Titititití Henry” (o la sonoritat de telègraf)
La repetició sil·làbica també va ser protagonista d’aquest gol, en aquest cas d’Henry en un Barça-Madrid eufòric, jugat el 2 de maig del 2009, en el qual els blaugrana van foradar sis cops la porteria blanca. “El crit dedicat a Henry és un crit preparat, inspirat en les comunicacions via Morse”, recorda Puyal.
Tots aquests lemes se sumen a dotzenes d’altres clams que s’han fet populars a La TdP no tant per l’esclat concret d’un gol, sinó perquè s’ha caracteritzat de manera enginyosa un jugador i la repetició ha ajudat a consolidar-ho. És el cas de “Senyor Xavi”, “Don Andrés”, “Puyol és Puyol”, “Que bo que és Valdés”, “I Més i Més i Més” (fins que es transforma en “Messi, Messi Messi”) o l’al·literatiu “Impecable Piqué”. “Són fórmules que pots repetir tant com vulguis i que sorgeixen de la necessitat d’expressar, de manera individual i personalitzada, l’excel·lència de jugadors excepcionals que mantenen de manera regular un alt nivell de rendiment”, conclou el comunicador.



Envia un comentari

TOTS SOM 1 ( 2016 – 2017 )

Demà divendres 2 de setembre, a partir de les 10 h del matí a l’última edició del programa d´estiu “El món a RAC 1”, amb Jordi Armenteras, RAC 1 presentarà la nova programació des de Port Aventura World, tots els editors presentaran als oients les novetats d´aquesta temporada. Hi participaran Jordi Basté, Toni Clapés, els Oscars, Xavi Bundó, Albert Om, Quim Morales i la segona hora, Joan Maria Pou, Elisenda Camps, Jordi Beltran, etc.

El nou programa d´Albert OM A Rac 1 s´anomenarà : Islàndia.
S´emetrà cada dia a les 7 de la tarda a partir del 5 de setembre. Entre els col.laboradors hi destaquen : Marina Rossell, Anna Guitart,
Sergi Mas, Sergi Pàmies, Àngel Casas, Càrol Saliner, Elisenda Pineda, Joan Dausà, Joaquín Luna i Jordi Bosch.



Envia un comentari

“me gusta el futbol” temporada 2016-17

José Ramón de la Morena s´estrenarà el 4 de setembre però el seu equip ja està format. A més dels habituals d’Onda Cero, una vintena de professionals provinents la Cadena SER i històrics col·laboradors d’ El Larguero formaran el nou programa. Així es posa punt final, al ball de fitxatges que va començar quan de la Morena va anunciar que deixaria la SER.
Tot això ha obligat a la Ser ha realitzar canvis i a reforçar l´equip de Manu Carreño que va començar diumenge passat . S´estableix una sinèrgia entre professionals del programes “El Larguero” i “ Carrusel Deportivo” : Michael Robinson, Rafa Alkorta, Pablo Alfaro, Santi Cañizares, Kiko Narváez i Álvaro Benito i l´ex àrbitre internacional Iturralde González.
També col.laboren : Alfredo Relaño, Ramón Besa, Manolete, Antoni Daimiel, Carlos Martínez, Marcos López, Gustavo López, Mela Chércoles, Axel Torres y Bruno Alemany; els corresponsals de The Guardian i La Gazzetta dello Sport, Sid Lowe i Filippo Ricci; i els periodistes radiofònics: Antonio Romero, Jesús Gallego, Lluís Flaquer, Jordi Martí, Francisco José Delgado, Íñigo Markínez, Pedro Morata, Santi Ortega, José Antonio Ponseti i els humoristes Raúl Pérez i Especialistas Secundarios.

Juanma Castaño s´ha estrenat amb El Partidazo de la COPE a les 24.12 hores de la matinada. El periodista ha realitzat un discurs de benvinguda amb agraïments per a tots, especialmente per a Joseba Larrañaga, el seu antecesor.
També va tenir un momento per als Manolos: “Nos estaríamos equivocando si en El Partidazo hiciéramos Los Manolos, y si en Los Manolos hiciéramos El Partidazo, así que cada cosa en su sitio, estad tranquilos”… “Y son tan feliz aquí como allí, no hay ningún tipo de problema”, concluyó.

Manu Carreño se ha estrenado finalmente en El Larguero de Cadena SER . Al seu discurs de presentació Carreño va agraïr a la SER per la seva confiança , a Telecinco per deixar-li compaginar la televisió i la Ràdio .
En començar Manu Carreño va recordar el nou horari de quarts de dotze “nueva hora para la nueva vida de El Larguero”. Recordem que el programa començava pasada la mitjanit amb José Ramón de la Morena.

L´ANY 1992 es va fer famosa aquesta cançó :



Envia un comentari

COMENÇA LA TEMPORADA DE FUTBOL 2016-2017

Coincidint amb el trofeo Joan Gamper, es posaran en marxa els equips esportius de RAC1 i de Catalunya Ràdio.
A l´emissora pública, Joaquim Maria Puyal iniciarà, a quarts de vuit, la seva 41ena temporada narrant futbol en català. El 5 de setembre es compliran 40 anys del seu inici.
A RAC1 tornarà Joan Maria Pou, la transmissió començarà a les 19,00 hores i es presentarà l´oferta esportiva de la cadena després del comiat de Dani Senabre i la desaparició del primer toc.

Envia un comentari

EGM 2 ONADA 2016 MATI

Pel que fa als programes del matí, Hoy por hoy de la Cadena Ser continua al primer lloc del ranking, en aquesta onada té una audiencia de 2.929.000 individus.
Recordem que el programa Hoy por Hoy va començar el 22 de setembre de 1986 i que des del mes de setembre de 2012 té dues presentadores: Pepa Bueno de 6 a 10 del matí i a partir de les 10 Gemma Nierga.
1.867.000 individus escolten Herrera en Cope. Des de setembre del 2015 Carlos Herrera dirigeix aquest programa que va augmentar la seva audiencia en un milió d´oients solament en tres mesos .
Más de Uno aconsegueix 1.215.000 oients , el programa va començar a l´Abril del 2015 i està presentat per Carlos Alsina fins a les 10 del matí , a partir d´aquesta hora Juan Ramon Lucas s´encarrega d´aquest programa.
Tots tres programes tenen la seva punta d´audiència entre les 8,00 i 8,30 h.

Envia un comentari

JOSE RAMON DE LA MORENA

José Ramón de la Morena encara no ha debutat a Onda Cero però ja ha marcat tendència als seus competidors. El seu nou programa “El transistor” començarà mitja hora abans , á les 23,30 hores.

Cal recordar que els programes esportius començaven a mitjanit des de l´època de José Maria Garcia.Pocs dies després la COPE anunciava que el Partidazo també avançava mitja hora la seva emissió. I ara ha estat la Cadena SER que ha confirmat aquest nou horari per al programa “El Larguero”.

La Ser ha informat del seguiment dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i ha comunicat que El Larguero avança també el seu horari a les 23.30 hores.

Envia un comentari

EL PARTIDAZO DE LA COPE

El programa “EL partidazo” de la COPE està preparant la seva nova temporada. Reconeixent que el nou programa de José Ramón de la Morena (El transistor a Onda Cero) pot fer-los molt mal.
A COPE han decidit fitxar un grapat de bons comentaristes i incorporar alguns de televisius per a fer més soroll i beneficiar el programa. L’última en confirmar-se ha estat Susana Guasch, actual integrant de l’equip de transmissions de Champions Total a Antena 3.
Susana Guasch abans de treballar a laSexta i a Antena 3 , va ser profesional al canal Real Madrid Televisión, la Cadena SER o Radio Estel.
Guasch començarà el seu camí a la COPE el 21 d’agost quan s´estreni el nou programa successor de “El Partido de las 12”.

El nou programa que canvia de presentador Joseba Larrañaga per Juanma Castaño s´avançarà al seu horari habitual , seguint la pauta del nou programa de José Ramón de la Morena. El programa comptarà a més amb Manolo Lama, Paco González, Tomás Guasch (el pare de Susana) i Maldini que estaran totes les nits en antena amb Castaño. Mentre que Joseba Larrañaga estarà els caps de setmana i col.laborarà durant la setmana.

Juanma Castaño porta més de 20 anys de trajectòria professional radiofònica i televisiva , ha treballat a la Cadena SER i Canal +i. El seu currículum compta amb la transmissió de l’Eurocopa de 2008, cinc Voltes Ciclistes a Espanya, 4 Tours de França i 2 Giros d’Itàlia. Juanma Castaño és incorporar a l’agost de 2011 l’equip d’Esports COPE.

Envia un comentari

CANVIS A RAC1

RAC1 ha acomiadat els periodistes Dani Senabre i Núria Riquelme. Així ho ha comunicat l’emissora del Grup Godó al comitè d’empresa. Tot i que no s’ha concretat els motius dels acomiadaments, s’ha assegurat que han estat pactats. La temporada passada, Senabre conduïa el programa d’esports ‘ Tu diràs’ i Riquelme formava part del magazín del cap de setmana ‘ La primera pedra’.
La marxa de Dani Senabre s’estava gestant des que va dir adéu a l’audiència del ‘Tu diràs’ a principis de juliol. El presentador va fer un comiat crític en què lamentava les actituds d’altres periodistes de la casa i deixava clar que no abandonava el programa per voluntat pròpia.
Pel que fa a Riquelme, fins aquesta temporada ha format part de l’equip de ‘La primera pedra’, que fa dues setmanes va anunciar que s’acabava. RAC1 va oferir a Riquelme tornar als serveis informatius de l’emissora, on havia treballat, però la periodista i l’emissora no han pogut trobar un encaix que els satisfés a tots dos.

Envia un comentari

disc de la marató 2016

‘La Marató’ de TV3 ja té la llista d’onze temes que formaran el disc recopilatori amb què se celebrarà el 25è aniversari de la iniciativa solidària de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Coincidint amb aquesta efemèride, la Fundació La Marató va decidir que aquest any s’editaria un disc doble, que inclouria un CD amb cançons noves i un altre que recolliria el tema preferit pels espectadors de cadascun dels onze discos anteriors.
La votació per escollir les peces que formarien part d’aquest segon CD es va tancar aquest dijous, i la Fundació ja ha fet públics els resultats. Aquests són els onze temes guanyadors:
• ‘Paraules d’amor’, Mayte Martín (2005)
• ‘Tens un amic’, Gossos (2006)
• ‘Viu la vida amb mi’, Lax’n’Busto (2007)
• ‘Somriue, Sidonie i Love of Lesbian (2008)
• ‘Sense tu’, DEPT (2009)
• ‘Seràs el meu cor’, Montserrat Caballé i Montserrat Martí (2010)
• ‘Em dónes força’, Sergio Dalma i Escolania de Montserrat (2011)
• ‘Tornarem’, Miguel Bosé, Virgínia Martínez i Orfeó Català (2012)
• ‘La força de la vida’, Oh happy day i Conservatori del Liceu (2013)
• ‘Que boig el món’, Palance, Lexus i Victòria Riba (2014)
• ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’, Macaco (2015)
‘La Marató’ d’aquest any, dedicada a l’ictus i les lesions cerebrals i medul·lars traumàtiques, serà presentada per Ramon Pellicer i Helena Garcia Melero, i se celebrarà el diumenge 18 de desembre.

Envia un comentari

egm 2 onada 2016

Per programes, la classificació l’encapçala, un cop més, El món a RAC1, que encadena així cinc temporades consecutives sent l’espai radiofònic més escoltat a Catalunya. El magazín que presenta Jordi Basté millora en 10.000 persones el resultat de fa un any, fins a situar-se en 564.000 oients, i obre un forat important davant del seu principal competidor, El matí de Catalunya Ràdio, que passa dels 513.000 seguidors que tenia fa un any als 417.000 actuals. Cal tenir en compte, però, que aquesta temporada el programa de Mònica Terribas dura una hora menys. Mentrestant l’ Hoy por hoy de la SER conserva la tercera plaça entre els magazins matinals, amb 211.000 seguidors.
De dilluns a divendres RAC1 és líder de manera ininterrompuda entre les 5.00 h i les 22.00 h. D’entre els seus programes destaquen les xifres del Versió RAC1, que té 214.000 oients i un 54,3% de share cada tarda, i les de La competència, que arriben al 60% de quota gràcies a les 213.000 persones que l’escolten cada migdia.

En el cas de Catalunya Ràdio, tots els programes d’entre setmana perden audiència en relació amb l’any passat -l’excecpió és La vida de Sílvia Cóppulo, que millora les xifres d’ Els optimistes però ho fa amb dues hores en comptes d’una-. En canvi, la pública es fa forta els caps de setmana, en què El suplement -que aquest curs també ha guanyat una hora- obté el seu rècord històric gràcies als 403.000 seguidors que reuneix els dissabtes. A diferència de les dues onades anteriors, el programa que presenta Ricard Ustrell és líder tant els dissabtes com els diumenges, en què reuneix 251.000 persones. Per la seva banda, el Via lliure de Xavi Bundó -que s’acaba dues hores abans que el seu rival directe- té 337.000 oients els dissabtes i 187.000 els diumenges i completa així la seva millor temporada coincidint amb el nou horari que va estrenar al setembre.

Envia un comentari